Petita Meva. ~

Recordo quan ens acomiadem.

Tu et anaves lluny de mi.

Jo em quedava aquí.

Buenos Aires i Barcelona es connecten després d'un telèfon.

A continuació després de internet.

Aprendre a escriure només per parlar amb mi.

A les nits que vaig passar, només volia estar amb tu.

¿Que et conte petita?

Em sembla una injustícia.

Una xavala tan petita.

Connectada a cables.

Cables que sense ells, segons explica la penya

Seria impossible que respiri o parli.

Sí tingués ales, volaria a Barcelona.

Per donar-te una abraçada, saps que ets lluitadora.

Em fa tanta pena, tot just entiedes que passa.

Per què mare i pare ploren, per què estàs to 'el dia tancada a casa.

Jo sempre et vaig dir que eres una nena forta.

Mai pensis que la teva fe no és prou.

Que mai tinguis por, ni et posis malament.

Sempre amb el dolent, alguna cosa bona arribarà.

Però jo no sé que fer.

Només encert a plorar.

Sí tan sols fos com tu.

O tan sols la meitat.

La distacia em separa d'una nena bonica.

Que pateix una malaltia tan verinosa.

A vegades penso'' Sí només em passés a mi ...''

'' Així d'aquesta manera ella no hauria de patir''.

Ella hauria d'estudiar o jugar.

No estar tot el dia ficada a l'hospital.

¡Cancer, covard! Vine! Per què no em ataques?

Deixa aquesta nena, Que et va fer ella?

Li esborres el record d'una infància bonica.
 
Petita meva, mai deixis de lluitar.
Són molt pocs anys per haver de plorar.
Vull que siguis fort, també pacient.
Ja veuràs que a Barcelona algun dia arribaré.